Club Deportiu Banyoles

Arxiu

desembre 2021 (1)
octubre 2021 (6)
agost 2021 (2)
juliol 2021 (1)
maig 2021 (2)
abril 2021 (1)
gener 2021 (2)
desembre 2020 (1)
octubre 2020 (3)
setembre 2020 (1)
agost 2020 (1)
juny 2020 (2)
maig 2020 (2)
abril 2020 (1)
març 2020 (2)
desembre 2019 (1)
octubre 2019 (1)
setembre 2019 (2)
agost 2019 (1)
juliol 2019 (1)
maig 2019 (2)
abril 2019 (3)
març 2019 (1)
febrer 2019 (1)
gener 2019 (2)
desembre 2018 (5)
juny 2018 (1)
maig 2018 (1)
abril 2018 (3)
març 2018 (1)
febrer 2018 (1)
gener 2018 (2)
desembre 2017 (2)
novembre 2017 (1)
octubre 2017 (3)
setembre 2017 (1)
agost 2017 (5)
juliol 2017 (2)
juny 2017 (4)
maig 2017 (8)
abril 2017 (5)
març 2017 (1)
febrer 2017 (3)
gener 2017 (5)
desembre 2016 (5)
novembre 2016 (3)
octubre 2016 (4)
setembre 2016 (5)
agost 2016 (4)
juliol 2016 (5)
juny 2016 (3)
maig 2016 (9)
abril 2016 (7)
març 2016 (7)
febrer 2016 (3)
gener 2016 (5)
desembre 2015 (9)
novembre 2015 (4)
octubre 2015 (6)
setembre 2015 (3)
agost 2015 (3)
juliol 2015 (4)
juny 2015 (5)
maig 2015 (6)
abril 2015 (6)
març 2015 (13)
febrer 2015 (2)
gener 2015 (6)
desembre 2014 (5)
novembre 2014 (6)
octubre 2014 (5)
setembre 2014 (1)
agost 2014 (3)
juliol 2014 (5)
juny 2014 (7)
maig 2014 (13)
abril 2014 (15)
març 2014 (1)
febrer 2014 (2)
gener 2014 (3)
desembre 2013 (3)
novembre 2013 (4)
octubre 2013 (4)
setembre 2013 (1)
agost 2013 (3)
juliol 2013 (4)
juny 2013 (5)
maig 2013 (7)
abril 2013 (9)
març 2013 (2)
febrer 2013 (4)
gener 2013 (12)
desembre 2012 (1)
novembre 2012 (3)
octubre 2012 (2)
setembre 2012 (4)
agost 2012 (1)
maig 2012 (2)
abril 2012 (1)
febrer 2012 (2)
desembre 2011 (1)

Notícies

El juvenil A és un cas especial per la complexitat extrema del seu recorregut durant aquesta campanya. A l’inici de curs, el màxim responsable de l’equip era en Jordi Serra, però uns desagradables incidents el van obligar a plegar i, a partir de llavors, se’n va haver de fer càrrec l’Òscar Aja, la primera tasca del qual va ésser posar ordre en el vestidor. Dotze partits després es va aconseguir donar la volta a la truita no sense abans haver pres decisions dràstiques però necessàries. Què va passar exactament? Quines mesures es van prendre? Va millorar la situació? Es pot explicar, tot plegat? “I tant que sí. Sense problemes. Hi havia un seguit de jugadors, tres o quatre que són molts, que restaven més que no pas sumaven. No entrenaven com s’havia de fer, no s’implicaven ni gens ni mica, no venien als entrenaments. Aquest grup va poder amb la resta, que es va encomanar d’aquesta actitud. Eren els líders negatius. El millor que ens podia passar és que pleguessin i a partir d’aquell moment la plantilla va experimentar una millora notable. Que la gent que resta surti de l’equip i que ja no hi hagi una influència negativa fa que els altres reaccionin. Moltes vegades és el millor fitxatge d’un equip”, explica Aja amb rigor i ple coneixement.


“Eps, que són bons nois”, adverteix, i afegeix: “Jo no entro a jutjar-los personalment, però com a futbolistes són molt poc compromesos perquè estan més pendents d’altres coses, de la Dolce Vita, i no volen fer cap mena d’esforç”. I per aquest motiu se’ls va convidar a què es dediquessin a altres aficions. I així ho van fer. I així van millorar les prestacions del juvenil A perquè, de qualitat, ja n’hi havia ja. I a cabassos! “El primer entrenament va ser sorprenent per l’actitud dels jugadors. Venien tots i entrenaven amb unes ganes i una il·lusió espectaculars perquè creien amb allò que estaven fent. Futbolísticament, el concepte principal va ser tancar una mica la porta perquè ens feien una mitjana de gairebé tres gols per partit. Amb aquesta quantitat no es pot guanyar de cap manera. Amb aquest treball defensiu, l’equip va anar progressant bé. Feia goig després. El treball psicològic va ser reforçar la conducta que ja teníem. I des d’aleshores, el compromís ha estat excel·lent perquè l’equip no és dolent, a pesar del que hom escolta pel carrer...”

El balanç, doncs, només pot ser positiu perquè el juvenil A va ésser capaç de renéixer de les seves pròpies cendres. “Estem molt satisfets. Fins i tots els hem donat les gràcies per l’esforç que han fet. Si l’equip és prou bo, els resultats surten. La prova és que només hem perdut dos partits”. Destacaries algun jugador en particular? “No, tot i que m’ha sorprès molt en Callís, a qui jo no coneixia. Una mica per tot: per implicació, per eficàcia, per actitud. És un lluitador nat i li agrada el futbol. De fet, va venir de vegades a jugar amb el juvenil B. En Ferran, el porter, ens ha parat molt bé i els dos centrals són jugadors per a categories superiors”. El millor moment de la temporada va ésser la victòria en terreny del Girona (1-2) després de dibuixar “un autèntic partidàs”, i el pitjor queda abastament reflectit en el primer paràgraf d’aquest text.

Per acabar, una reflexió en veu alta d’Òscar Aja que ha de ser una injecció de motivació per a tots els joves de la pedrera: “Si el nivell de compromís d’aquests jugadors és el mateix, tenen plenes condicions per jugar amb el primer equip. La seva il·lusió ha de ser progressar en el futbol”. O sigui, que la base hi és. Ara els toca a ells fer la resta...


OFICINES: Camp Nou - Pg. Dalmau s/n, 17820 Banyoles - info@cebanyoles.net