Club Deportiu Banyoles

Arxiu

desembre 2021 (1)
octubre 2021 (6)
agost 2021 (2)
juliol 2021 (1)
maig 2021 (2)
abril 2021 (1)
gener 2021 (2)
desembre 2020 (1)
octubre 2020 (3)
setembre 2020 (1)
agost 2020 (1)
juny 2020 (2)
maig 2020 (2)
abril 2020 (1)
març 2020 (2)
desembre 2019 (1)
octubre 2019 (1)
setembre 2019 (2)
agost 2019 (1)
juliol 2019 (1)
maig 2019 (2)
abril 2019 (3)
març 2019 (1)
febrer 2019 (1)
gener 2019 (2)
desembre 2018 (5)
juny 2018 (1)
maig 2018 (1)
abril 2018 (3)
març 2018 (1)
febrer 2018 (1)
gener 2018 (2)
desembre 2017 (2)
novembre 2017 (1)
octubre 2017 (3)
setembre 2017 (1)
agost 2017 (5)
juliol 2017 (2)
juny 2017 (4)
maig 2017 (8)
abril 2017 (5)
març 2017 (1)
febrer 2017 (3)
gener 2017 (5)
desembre 2016 (5)
novembre 2016 (3)
octubre 2016 (4)
setembre 2016 (5)
agost 2016 (4)
juliol 2016 (5)
juny 2016 (3)
maig 2016 (9)
abril 2016 (7)
març 2016 (7)
febrer 2016 (3)
gener 2016 (5)
desembre 2015 (9)
novembre 2015 (4)
octubre 2015 (6)
setembre 2015 (3)
agost 2015 (3)
juliol 2015 (4)
juny 2015 (5)
maig 2015 (6)
abril 2015 (6)
març 2015 (13)
febrer 2015 (2)
gener 2015 (6)
desembre 2014 (5)
novembre 2014 (6)
octubre 2014 (5)
setembre 2014 (1)
agost 2014 (3)
juliol 2014 (5)
juny 2014 (7)
maig 2014 (13)
abril 2014 (15)
març 2014 (1)
febrer 2014 (2)
gener 2014 (3)
desembre 2013 (3)
novembre 2013 (4)
octubre 2013 (4)
setembre 2013 (1)
agost 2013 (3)
juliol 2013 (4)
juny 2013 (5)
maig 2013 (7)
abril 2013 (9)
març 2013 (2)
febrer 2013 (4)
gener 2013 (12)
desembre 2012 (1)
novembre 2012 (3)
octubre 2012 (2)
setembre 2012 (4)
agost 2012 (1)
maig 2012 (2)
abril 2012 (1)
febrer 2012 (2)
desembre 2011 (1)

Notícies

Si a la vida qui té un amic té un tresor, en futbol qui té un company té un aliat. I un conjunt d’aliats ben avinguts i amb un mateix objectiu solen assolir tot allò que es proposin. Perquè on un no hi arriba, hi arriba l’altre. Tan senzill com això. La demostració més palpable d’aquesta regla de tres és el cadet B, un grup amb majúscules, amb els vincles entre els seus integrants fortament arrelats, amb jugadors que provenien de fins a quatre equips diferents i que, a còpia de treball i sacrifici, han sabut passar pàgina a una temporada que els ha plantejat desafiaments de tot tipus i condició. Àlex Bulau, l’entrenador, presumeix amb raó d’haver sabut fer onejar la bandera de la unió pel damunt de tot, una feina que li ha costat Déu i ajuda, però que sempre acaba amb una recompensa. “La cohesió semblava difícil. Ens va costar molt al principi. Tanmateix, hem treballat molt bé, a poc a poc vam anar reparant totes les fissures i hem dibuixat una segona volta molt bona, amb nou victòries consecutives. La temporada ha estat molt positiva en l'àmbit competitiu i sobretot pel que fa al concepte de grup”, assenyala, i afegeix que “no tinc cap queixa dels nois. S’han comportat de manera excel·lent i, a sobre, el joc ens ha acompanyat. És veritat que sempre es pot anar una mica més enllà i que, per tant, podíem haver millorat més, però no s’ha pogut per diferents circumstàncies”. 

El nivell de compromís de la plantilla ha estat “del 110 per cent”, un altre valor primordial per a la consecució reeixida d’una finalitat. “A cada sessió d’entrenament hem estat, com a mínim, divuit jugadors. La implicació de tothom ha estat molt alta. L’Andreu Mas, per exemple. És l’únic porter que tenim i no ha faltat mai a cap partit. Això és de lloar”. El millor moment de la campanya ha estat l’enfrontament contra el Gironès Sàbat al seu camp. “Aquell partit va suposar un punt d’inflexió perquè vam aprendre a sobreposar-nos a moltes adversitats i no rendir-nos mai. El rival era el segon classificat i ens esperava amb moltes ganes perquè nosaltres dúiem una ratxa de cinc victòries seguides. Doncs bé, tots els jugadors van participar i tots van aportar el seu gra de sorra per acabar enduent-nos el triomf per 1-2 després de remuntar un 1-0 advers amb pit i collons, intensitat, ganes i saber estar”. La tasca defensiva ha estat un altre punt àlgid del cadet B. El bon treball de destrucció ha fet possible que l'equip sigui “el segon o el tercer menys golejat de la lliga amb una mitjana d’un sol gol pel partit”. Una estadística brillant, sens dubte. Respecte al pitjor moment de l’exercici, l’Àlex escull les lesions. “Sí, ens han condicionat, però els companys van decidir lluitar pels que no hi podien ser i tot ha anat bé. Vull fer una especial menció a en Gerard Buiza, a qui van haver d’operar d’un tumor al dit. La seva baixa ens va donar força, quedant palès que som un grup unit”.

Anècdotes a dojo

De tots els equips de base del Banyoles, el cadet B és, amb diferència, el que acumula més anècdotes. A l’Àlex n’hi vénen un munt a la memòria, i abans d’explicar-les fa una tria mental. Un cop finalitzada, dispara. “Bufff! La primera, si et val, és que durant l’any ens hem jugat berenars segons el resultat. Si es guanyava, pagava jo; si perdíem, pagaven els jugadors. Per sort, me n’he fet un fart, de pagar. M’hi he deixat uns calés, sí”, recorda deixant entreveure un somriure. La següent també és ben vàlida: “A mitjans de temporada vam fer un sopar i els jugadors em van regalar una pissarra de futbol. És un detall que valoro molt perquè és la primera vegada en set anys que porto al Banyoles que el meu equip em fa un regal a mitja temporada. Això, sens dubte, et motiva a treballar més i millor”. I la tercera, brutal: “Contra el Sant Gregori, ens va tocar un àrbitre que devia haver dirigit en la seva carrera dos o tres partits com a molt. Ens va assenyalar una cessió amb una diferència de metres espectacular des d’on havia succeït realment l'acció a on es va plantar la pilota. Va produir-se a uns sis metres des de la línia de l’àrea petita i ell la va marcar a uns 15 metres, fora l’àrea gran. No vaig pas queixar-me perquè ja vaig veure que d’on no n’hi havia, no en rajava...”. Sàvia decisió.

Per acabar la conversa, li pregunto a l'Àlex si s'atraveix a destacar alguns dels seus pupils per la raó que sigui. Ho fa a contra cor, no sense advertir abans que, si fos per ell, no ho hagués fet: “Quedi clar que els felicito a tots perquè han sabut viure el futbol al màxim, en el dia a dia i fora i dins el terreny de joc. Dit això, em quedo amb l’Eloi Huguet perquè ha fet un canvi de mentalitat sensacional. I amb en Jordi López, un gran lluitador”. Una crítica constructiva serveix per finalitzar una xerrada distesa que ha anat molt més enllà del futbol com a esport. “Crec que als meus jugadors els falta treballar individualment aspectes de futbol molt bàsics, els fonaments. Han pujat correctament en l'àmbit competitiu, però mancats de la tècnica individual que els correspondria a la seva edat. Els costa portar a la pràctica accions molt essencials que s’aprenen quan són benjamins o a alevins. Això no s’ha treballat bé. I s’ha notat, però encara són a temps per mirar de corregir-ho”, adverteix. La sentència final de l’Àlex resumeix perfectament la sensació de com ha transcorregut l'any: “Ha estat un plaer entrenar aquest grup”.


OFICINES: Camp Nou - Pg. Dalmau s/n, 17820 Banyoles - info@cebanyoles.net