Club Deportiu Banyoles

Arxiu

desembre 2021 (1)
octubre 2021 (6)
agost 2021 (2)
juliol 2021 (1)
maig 2021 (2)
abril 2021 (1)
gener 2021 (2)
desembre 2020 (1)
octubre 2020 (3)
setembre 2020 (1)
agost 2020 (1)
juny 2020 (2)
maig 2020 (2)
abril 2020 (1)
març 2020 (2)
desembre 2019 (1)
octubre 2019 (1)
setembre 2019 (2)
agost 2019 (1)
juliol 2019 (1)
maig 2019 (2)
abril 2019 (3)
març 2019 (1)
febrer 2019 (1)
gener 2019 (2)
desembre 2018 (5)
juny 2018 (1)
maig 2018 (1)
abril 2018 (3)
març 2018 (1)
febrer 2018 (1)
gener 2018 (2)
desembre 2017 (2)
novembre 2017 (1)
octubre 2017 (3)
setembre 2017 (1)
agost 2017 (5)
juliol 2017 (2)
juny 2017 (4)
maig 2017 (8)
abril 2017 (5)
març 2017 (1)
febrer 2017 (3)
gener 2017 (5)
desembre 2016 (5)
novembre 2016 (3)
octubre 2016 (4)
setembre 2016 (5)
agost 2016 (4)
juliol 2016 (5)
juny 2016 (3)
maig 2016 (9)
abril 2016 (7)
març 2016 (7)
febrer 2016 (3)
gener 2016 (5)
desembre 2015 (9)
novembre 2015 (4)
octubre 2015 (6)
setembre 2015 (3)
agost 2015 (3)
juliol 2015 (4)
juny 2015 (5)
maig 2015 (6)
abril 2015 (6)
març 2015 (13)
febrer 2015 (2)
gener 2015 (6)
desembre 2014 (5)
novembre 2014 (6)
octubre 2014 (5)
setembre 2014 (1)
agost 2014 (3)
juliol 2014 (5)
juny 2014 (7)
maig 2014 (13)
abril 2014 (15)
març 2014 (1)
febrer 2014 (2)
gener 2014 (3)
desembre 2013 (3)
novembre 2013 (4)
octubre 2013 (4)
setembre 2013 (1)
agost 2013 (3)
juliol 2013 (4)
juny 2013 (5)
maig 2013 (7)
abril 2013 (9)
març 2013 (2)
febrer 2013 (4)
gener 2013 (12)
desembre 2012 (1)
novembre 2012 (3)
octubre 2012 (2)
setembre 2012 (4)
agost 2012 (1)
maig 2012 (2)
abril 2012 (1)
febrer 2012 (2)
desembre 2011 (1)

Notícies

L’exigència és la base de l’evolució. Imposar una dinàmica de treball continu condueix a una progressió segura, encara que sigui lenta i de vegades imperceptible. Amb dedicació màxima sempre s’acaben recollint els fruits. És una fórmula que no falla. I l’infantil B n’és un exemple ben clar, d’aquest valor intrínsec. Un equip és el reflex dels seus entrenadors, i si aquests fixen que l’esforç és innegociable i que tothom ha de posar-se les piles, doncs de ben segur que el carro tirarà endavant. “Els tècnics coincidim en ser molt exigents i potser per aquest motiu la temporada ha anat prou bé. Estem satisfets. De totes maneres, podria haver anat una mica millor. Sempre es pot treballar més per assolir el següent nivell...”, explica l’Hipólito Rodríguez, un dels misters. El que els deia: requeriment total.


El salt del futbol 7 al futbol 11 no és senzill. Costa, i costa molt. D’entrada, l’abast del terreny de joc es multiplica per dos i els espais broten de tots costats, essent un aspecte positiu en el vessant ofensiu però negatiu en el vessant defensiu. “Aquest any han après a posicionar-se de manera ordenada sobre la gespa. S’han adaptat bé al nou camp de joc i han assimilat bé els conceptes futbolístics per fer mal a l’adversari aprofitant l’amplada de banda”. Un pas endavant, sens dubte, però no n’hi ha prou. Només amb una bona col•locació no es guanyen partits. Tanmateix, es requereixen altres coses, altres valors que són, en definitiva, els que fan caure la balança cap a un costat o cap a l’altre costat. “El joc? Bé, força bé. Hem mirat de jugar a futbol i ens n’hem sortit força bé. A més, hem tingut la sort que no s’ha notat molt que la majoria de la plantilla són infantils de primer any perquè els de segon any, entre ells un que és el capità, han fet possible que la diferència no fos tan pronunciada. I també perquè tots són futbolistes de qualitat”. El talent es té o no es té i, pel que sembla, aquest equip el porta de sèrie.

A la pràctica, els resultats han estat irregulars perquè els protagonistes són persones i no màquines. Els individus, i més en aquest cas per l’època vital que travessen més propera a un volcà en erupció que no pas a un estany d’aigües tranquil•les, han rendit a un “nivell excels en alguns partits i a un nivell molt bàsic en altres”. Per exemple, en el derbi contra l’Atlètic a casa “tots vam acabar molt contents perquè vam dominar, vam tocar i vam guanyar”. La creu va ésser l’enfrontament també a casa contra el Porqueres: “Ens va enxampar en un moment molt baix, molt dolent”, recorda l’Hipolito, conegut amb el sobrenom d’Hipo. Això sí, de bon humor i d’ambient positiu no n’ha faltat: “La temporada en global ha estat una enorme anècdota perquè compartir vestidor amb aquests nanos ja és tota una experiència. Són un deu com a persones i ens ho hem passat molt bé. Són pallassos i nosaltres tres també ens enganxem ràpid. Hem rigut molt”, subratlla el jove entrenador blanc-i-blau, que destaca a dos jugadors de la plantilla per diversos motius: “Per la seva implicació, en Martí Font. Ha treballat al cent per cent durant tot l’any. Es va trencar el braç i va venir a veure els partits, a donar-nos suport, sempre amb unes ganes de participar molt bèsties”. I pel rendiment ofert, “l’Arnau Fusté, que té unes grans qualitats i que ha de seguir per aquest camí, amb aquest nivell, perquè té moltes possibilitats d’arribar”.

Finalment, l’Hipólito té clar en què ha de treballar aquesta formació per fer un pas endavant més accentuat l’any vinent: “És un grup que li falta un pèl d’ambició, un pèl de competitivitat. De ser més regulars en aquest aspecte. Sortir a cada partit i a cada entrenament amb ganes de menjar-se el món, de guanyar, de millorar. Hem mantingut en pics puntuals de la temporada un nivell excel•lent de joc, i de sobte hem baixat el nivell. Hem estat massa irregulars en aquest aspecte”. Ésser irregulars és un defecte corregible; la falta de compromís és un defecte nociu.


OFICINES: Camp Nou - Pg. Dalmau s/n, 17820 Banyoles - info@cebanyoles.net