Club Deportiu Banyoles

Arxiu

desembre 2021 (1)
octubre 2021 (6)
agost 2021 (2)
juliol 2021 (1)
maig 2021 (2)
abril 2021 (1)
gener 2021 (2)
desembre 2020 (1)
octubre 2020 (3)
setembre 2020 (1)
agost 2020 (1)
juny 2020 (2)
maig 2020 (2)
abril 2020 (1)
març 2020 (2)
desembre 2019 (1)
octubre 2019 (1)
setembre 2019 (2)
agost 2019 (1)
juliol 2019 (1)
maig 2019 (2)
abril 2019 (3)
març 2019 (1)
febrer 2019 (1)
gener 2019 (2)
desembre 2018 (5)
juny 2018 (1)
maig 2018 (1)
abril 2018 (3)
març 2018 (1)
febrer 2018 (1)
gener 2018 (2)
desembre 2017 (2)
novembre 2017 (1)
octubre 2017 (3)
setembre 2017 (1)
agost 2017 (5)
juliol 2017 (2)
juny 2017 (4)
maig 2017 (8)
abril 2017 (5)
març 2017 (1)
febrer 2017 (3)
gener 2017 (5)
desembre 2016 (5)
novembre 2016 (3)
octubre 2016 (4)
setembre 2016 (5)
agost 2016 (4)
juliol 2016 (5)
juny 2016 (3)
maig 2016 (9)
abril 2016 (7)
març 2016 (7)
febrer 2016 (3)
gener 2016 (5)
desembre 2015 (9)
novembre 2015 (4)
octubre 2015 (6)
setembre 2015 (3)
agost 2015 (3)
juliol 2015 (4)
juny 2015 (5)
maig 2015 (6)
abril 2015 (6)
març 2015 (13)
febrer 2015 (2)
gener 2015 (6)
desembre 2014 (5)
novembre 2014 (6)
octubre 2014 (5)
setembre 2014 (1)
agost 2014 (3)
juliol 2014 (5)
juny 2014 (7)
maig 2014 (13)
abril 2014 (15)
març 2014 (1)
febrer 2014 (2)
gener 2014 (3)
desembre 2013 (3)
novembre 2013 (4)
octubre 2013 (4)
setembre 2013 (1)
agost 2013 (3)
juliol 2013 (4)
juny 2013 (5)
maig 2013 (7)
abril 2013 (9)
març 2013 (2)
febrer 2013 (4)
gener 2013 (12)
desembre 2012 (1)
novembre 2012 (3)
octubre 2012 (2)
setembre 2012 (4)
agost 2012 (1)
maig 2012 (2)
abril 2012 (1)
febrer 2012 (2)
desembre 2011 (1)

Notícies

L'aleví E del Banyoles és un híbrid, una barreja heterogènia de jugadors de primer any (10) i de segon any (11). Només per aquest motiu la planificació de la temporada havia de ser especial, diferent respecte a la dels altres equips de la mateixa etapa. Un primer obstacle, doncs, però res que no es pogués solucionar amb una bona tasca de cohesió interna. El pitjor del cas ni tan sols és que, dels dotze elements que formen la seva animada plantilla, sis d'ells mai havien jugat a futbol amb anterioritat. Atenció, perquè el més gros de tot és que algun dels nou fitxatges ni tan sols s'havia iniciat en clavar puntades a la piloteta al pati de l'escola. O sigui, que eren completament verges! La tasca per reconduir-los es presagiava difícil, estressant i feixuga... però res més lluny de la realitat.

L'any ha anat com una seda gràcies, sobretot, a l'excel·lent feina feta pels seus entrenadors, en un primer moment en Pep Masdevall i en Xavi Campmol i poc després el segon en solitari. Per què, es preguntaran? Doncs perquè la millora col·lectiva i individual ha estat impressionant. I si ho diuen els mateixos interessats, és que deu ser veritat... “En gairebé tots els partits hem començat bé, però ens han marcat, hem abaixat el cap i ja l'hem donat per perdut, el partit. Aquest ha estat el nostre gran error”, expliquen, afegint gairebé a l'instant: “Hem aconseguit arreglar-ho a partir de mitja temporada perquè hi hem posat més intensitat. De totes maneres, ens ho hem passat molt bé, i això és el que compte”. Quanta raó!

Entre jugar bé i guanyar

Jugar en equip i encertar les passades han estat els valors futbolístics que més han assimilat. “I també saber perdre!”, exclama un que semblava calladet des del fons del grup. El millor moment, per tots, n'és un i prou, sense discussió: “Els tres primers partits de lliga perquè són els tres que hem guanyat”, diuen amb un deix d'orgull. Aleshores intervé el mister i de sobte, com per art de màgia, apareix un altre moment col·losal: “Contra el Caldes vam perdre, però vam jugar molt i molt bé”. Es queden com a pitjor episodi de l'any amb, atenció, “l'àrbitre defectuós”, és a dir, un senyor més aviat jove i ben plantat, i vestit de negre que els va xiular i que “ho va fer tot malament. Vam tenir molts problemes amb ell”, es queixen.

El tema anècdotes vàries és un capítol extens. En tenen moltes per explicar, però només n'he rescatat dues. La primera diu així: “Contra el GEiEG, després del partit i ja en els vestidors, vam veure que hi havia uns papers molls enganxats als vidres que algú havia llançat. Així doncs, ens vam dutxar ràpidament, vam anar a buscar més papers i...” van fuseller la finestra, contribuint a deixar-la més inservible del que ja era. Coses de nens. La segona comença quan en Joan Alemany va trobar “uns calçotets roses al vestidor i se'ls va quedar pensant-se que eren seus. Quan els va veure, els va tirar a terra perquè no els volia!”. Finalment, l'anàlisi de l'entrenador, en Xavi Campmol. “Una qualitat del grup? Que són molt bons nanos tots. Això és el més important. Un pèl tímids, però bons nanos. Estic molt content perquè, a pesar d'haver guanyat pocs partits, en els entrenaments hi eren tots. Si els tornaria a entrenar? Per suposat. Amb ells m'ho he passat pipa”. Com jo fent-los aquest humil reportatge.


OFICINES: Camp Nou - Pg. Dalmau s/n, 17820 Banyoles - info@cebanyoles.net