Club Deportiu Banyoles

Arxiu

desembre 2021 (1)
octubre 2021 (6)
agost 2021 (2)
juliol 2021 (1)
maig 2021 (2)
abril 2021 (1)
gener 2021 (2)
desembre 2020 (1)
octubre 2020 (3)
setembre 2020 (1)
agost 2020 (1)
juny 2020 (2)
maig 2020 (2)
abril 2020 (1)
març 2020 (2)
desembre 2019 (1)
octubre 2019 (1)
setembre 2019 (2)
agost 2019 (1)
juliol 2019 (1)
maig 2019 (2)
abril 2019 (3)
març 2019 (1)
febrer 2019 (1)
gener 2019 (2)
desembre 2018 (5)
juny 2018 (1)
maig 2018 (1)
abril 2018 (3)
març 2018 (1)
febrer 2018 (1)
gener 2018 (2)
desembre 2017 (2)
novembre 2017 (1)
octubre 2017 (3)
setembre 2017 (1)
agost 2017 (5)
juliol 2017 (2)
juny 2017 (4)
maig 2017 (8)
abril 2017 (5)
març 2017 (1)
febrer 2017 (3)
gener 2017 (5)
desembre 2016 (5)
novembre 2016 (3)
octubre 2016 (4)
setembre 2016 (5)
agost 2016 (4)
juliol 2016 (5)
juny 2016 (3)
maig 2016 (9)
abril 2016 (7)
març 2016 (7)
febrer 2016 (3)
gener 2016 (5)
desembre 2015 (9)
novembre 2015 (4)
octubre 2015 (6)
setembre 2015 (3)
agost 2015 (3)
juliol 2015 (4)
juny 2015 (5)
maig 2015 (6)
abril 2015 (6)
març 2015 (13)
febrer 2015 (2)
gener 2015 (6)
desembre 2014 (5)
novembre 2014 (6)
octubre 2014 (5)
setembre 2014 (1)
agost 2014 (3)
juliol 2014 (5)
juny 2014 (7)
maig 2014 (13)
abril 2014 (15)
març 2014 (1)
febrer 2014 (2)
gener 2014 (3)
desembre 2013 (3)
novembre 2013 (4)
octubre 2013 (4)
setembre 2013 (1)
agost 2013 (3)
juliol 2013 (4)
juny 2013 (5)
maig 2013 (7)
abril 2013 (9)
març 2013 (2)
febrer 2013 (4)
gener 2013 (12)
desembre 2012 (1)
novembre 2012 (3)
octubre 2012 (2)
setembre 2012 (4)
agost 2012 (1)
maig 2012 (2)
abril 2012 (1)
febrer 2012 (2)
desembre 2011 (1)

Notícies

Abans que res, són amics. I aquesta circumstància fa que, sobre la gespa, l'entesa sigui major i el joc, més fluït. Perquè un bon ambient és essencial per a què les coses rutllin, sigui en l'àmbit que sigui. I el futbol no n'és l'excepció. Si jugues amb amics, jugues més bé. La màxima del prebenjamí D del Banyoles, una colla de nens i nenes ben avinguts, és passar-s'ho bé dins i fora del terreny de joc. I si a més a més, jugar bé es converteix en un costum i la victòria, en una fita més aviat regular, aleshores es pot dir que s'ha tancat el cercle. 

Una dita popular assegura que els nens no diuen mai mentides. Deu ser certa, d'acord amb la primera resposta del grup: “La temporada ha anat força bé, tot i que alguns partits els hem jugat millor que d'altres perquè hem de reconèixer que ens podíem haver esforçat més”. Els entrenaments setmanals els han servit per millorar principalment “les passades i els xuts”, i “la por del porter a la pilota”, protesta l'Isaac des del fons, com ja deuen haver esbrinat, el porter de l'equip. També tenen clar en què han estat menys encertats: “En l'actitud. Els entrenadors ens han felicitat en alguns partits i en altres, no. Ens deien que si haguéssim tingut una mica més d'actitud, hauríem guanyat”. De bons records els en vénen molts a la memòria, senyal clar de què són un equip positiu. Citen el partit contra el Barça en primer lloc, però a molt poca distància, apunten, els enfrontaments de lliga contra el Porqueres i el GEiEG. “Han estat les dues grans actuacions d'aquest any”, afirmen refets.

Escollir el pitjor moment, contràriament al que podia pensar, tampoc els ha dut gaire feina: “El partit contra el Quart, que vam perdre per 7 a 2. Teníem alguns companys lesionats i tampoc ens van sortir les coses bé...”. No passa res, tothom pot tenir un mal dia, els comento per mirar de consolar-los, però em tallen amb fermesa: “I tant que passa! Tu no eres allà i no vas rebre l’esbroncada dels entrenadors!”. Muts i a la gàbia, doncs. I per acabar, els faig fer un exercici agradable de memòria. Alguna anècdota que voleu explicar-me?, els pregunto. Dues pel preu d'una: “En Roger va perdre una sabata a mig partit quan feia de capità”, i “en Guillem va marcar un gol olímpic espectacular”. La primera pot passar i passa; la segona també succeeix, però amb menys freqüència...


OFICINES: Camp Nou - Pg. Dalmau s/n, 17820 Banyoles - info@cebanyoles.net