Club Deportiu Banyoles

Arxiu

desembre 2021 (1)
octubre 2021 (6)
agost 2021 (2)
juliol 2021 (1)
maig 2021 (2)
abril 2021 (1)
gener 2021 (2)
desembre 2020 (1)
octubre 2020 (3)
setembre 2020 (1)
agost 2020 (1)
juny 2020 (2)
maig 2020 (2)
abril 2020 (1)
març 2020 (2)
desembre 2019 (1)
octubre 2019 (1)
setembre 2019 (2)
agost 2019 (1)
juliol 2019 (1)
maig 2019 (2)
abril 2019 (3)
març 2019 (1)
febrer 2019 (1)
gener 2019 (2)
desembre 2018 (5)
juny 2018 (1)
maig 2018 (1)
abril 2018 (3)
març 2018 (1)
febrer 2018 (1)
gener 2018 (2)
desembre 2017 (2)
novembre 2017 (1)
octubre 2017 (3)
setembre 2017 (1)
agost 2017 (5)
juliol 2017 (2)
juny 2017 (4)
maig 2017 (8)
abril 2017 (5)
març 2017 (1)
febrer 2017 (3)
gener 2017 (5)
desembre 2016 (5)
novembre 2016 (3)
octubre 2016 (4)
setembre 2016 (5)
agost 2016 (4)
juliol 2016 (5)
juny 2016 (3)
maig 2016 (9)
abril 2016 (7)
març 2016 (7)
febrer 2016 (3)
gener 2016 (5)
desembre 2015 (9)
novembre 2015 (4)
octubre 2015 (6)
setembre 2015 (3)
agost 2015 (3)
juliol 2015 (4)
juny 2015 (5)
maig 2015 (6)
abril 2015 (6)
març 2015 (13)
febrer 2015 (2)
gener 2015 (6)
desembre 2014 (5)
novembre 2014 (6)
octubre 2014 (5)
setembre 2014 (1)
agost 2014 (3)
juliol 2014 (5)
juny 2014 (7)
maig 2014 (13)
abril 2014 (15)
març 2014 (1)
febrer 2014 (2)
gener 2014 (3)
desembre 2013 (3)
novembre 2013 (4)
octubre 2013 (4)
setembre 2013 (1)
agost 2013 (3)
juliol 2013 (4)
juny 2013 (5)
maig 2013 (7)
abril 2013 (9)
març 2013 (2)
febrer 2013 (4)
gener 2013 (12)
desembre 2012 (1)
novembre 2012 (3)
octubre 2012 (2)
setembre 2012 (4)
agost 2012 (1)
maig 2012 (2)
abril 2012 (1)
febrer 2012 (2)
desembre 2011 (1)

Notícies

Deu jovenets integren el benjamí B del Banyoles. Deu, sí, ni un de menys ni un de més. Una xifra rodona, el número perfecte. Com l'engranatge que fa possible que gairebé sempre juguin com els àngels, que practiquin un futbol de saló. Perquè si una cosa valoren, o si més no els han fet valorar, és l'estètica. Hi ha moltes maneres d'arribar al gol, però amb la plasticitat s'aconsegueix matar dos ocells d'un sol tret: s'hi arriba més i millor, a la porteria contrària. La pilota està concebuda per rodar, i amb la que ells interaccionen se'n fa un fart d'anar per terra. No és estrany, doncs, que fins i tot la bimba gaudeixi en un partit en què ells juguen...

“La temporada? Creiem que ha anat molt bé perquè el més important és passar-s'ho bé i això hem fet”, declaren. Primera prova, superada. “En els entrenaments hem millorat molt i molt. Ara sabem doblar-nos, bascular, desmarcar-nos, xutar, jugar amb el porter, i moltes altres coses”, resolen després d'una estona pensant què dir davant una qüestió que, lluny d'incomodar-los, els fa emergir un somriure d'orella a orella. De veritat?, els inquireixo, sorprès de tanta evolució positiva junta... “I tant! És que nosaltres, en els entrenaments, ens hi fem molt, eh!”. A certa distància, els entrenadors, només poden deixar anar una rialla.

No deixem els tècnics. En què han insistit més durant la temporada? “En les passades i en la basculació, en moure ràpidament la pilota d'un costat a l'altre”, responen sense dubtar, i afegeixen que, en alguns partits, els han hagut d'advertir perquè “l'actitud no era la millor”. Res que no es pugui corregir en un futur pròxim. Respecte al millor partit de la temporada, tots es posen d'acord de seguida: “Contra l'Atlètic Sant Ponç perquè va ser molt disputat. Anàvem empatant quatre a quatre fins que, en els últims minuts, vam aconseguir el gol de la victòria. També vam jugar molt bé el partit contra el Porqueres”, expliquen. No se'n poden estar, i es recorden amb orgull d'un gran moment que van viure la temporada passada. “Vam anar a jugar contra el Barça i vam guanyar 2-5!”. Comprensibles les ganes de dir-ho. O no?

El pitjor moment torna a ser un enfrontament de lliga, aquest cop conta el Salt. El motiu, a continuació: “Perdíem 2-0 perquè sempre ens feien la mateixa jugada, amb un joc per alt. Però al final ens vam sobreposar i vam aconseguir empatar a tres”, diuen. Finalment, el moment curiós i divertit. Au vinga, propostes!, els animo. Cap resposta. I és que el vessant divertit en aquest equip el protagonitza en exclusiva en Jordi, un dels entrenadors. Es veu que ell solet és una anècdota en si mateix... “En Jordi ens fa riure molt. Canta cançons i no para de cantar l'himne de l'Atlético. Amb ell, riem molt”. Collonut. Sempre és millor riure que plorar.


OFICINES: Camp Nou - Pg. Dalmau s/n, 17820 Banyoles - info@cebanyoles.net