Club Deportiu Banyoles

Notícies

IVAN P. PRAT / Com en un trencaclosques. O com en el dòmino. Són dues peces que encaixen, que es necessiten. Joan Vilanova Nogué, de 46 anys -casat i amb un fill, en Joel, comparteix direcció esportiva al CE Banyoles amb Toni Mach. Nascut a La Canya (la Garrotxa), és arquitecte tècnic de professió. Està enamorat del futbol, però també mira cap a altres costat -viatjar, caminar per la muntanya o prop del mar, jugar a pàdel, cuinar sense pressa, teatre, cinema, sopar amb els amicsl, estirar-se al sofà abans d’anar a dormir... Al seu poble va començar a donar puntades de peu a tot el que es bellugava per terra fins que es va incorporar a l'AE La Canya, de qui en va defensar la samarreta en totes les seves categories fins a l'adolescència. A partir d’aquí, nova experiència a la UE Olot, en l'etapa de juvenil, a Preferent. La vida el va dur a Banyoles, acabant el recorregut com a futbolista a la UE Porqueres. La seva tasca de formador la va encetar també al futbol base de la UE Porqueres, en diferents equips i categories de F-7. Després d’un any en blanc es va incorporar a l'estructura del CE Banyoles per ajudar a consolidar el futbol de base a través d’un projecte formatiu sòlid i estable. "I aquí estem, agraïts per la confiança del club i amb ganes d’aconseguir-ho!", diu ell amb energia.


-Com definiria el projecte formatiu del club?

-Engrescador, realista, amb una bona salut, flexible... S’està treballant des de totes les àrees per anar-lo adaptant a les necessitats dels que en formem part, des d’un punt de vista de present i de futur: jugadors, formadors, pares, personal del club i de les diferents àrees, socis, seguidors, junta directiva, president... Tots tenim una part de responsabilitat en aconseguir un model formatiu inclusiu, fonamentat en el creixement personal i esportiu.

-Parla d'un projecte formatiu “flexible”. Quines adaptacions s’estan estudiant? 

-Podem parlar d’alguns exemples: S’està estudiant reestructurar l’àrea de coordinació, per tal de gestionar de la millor manera possible tots els equips del futbol de base. És previsible que durant la propera temporada continuï creixent el nombre d’inscripcions. També hi ha la intenció de potenciar l’àrea de metodologia. Els formadors cada dia agraeixen més el treball conjunt i l'acompanyament que se’ls ofereix en la planificació i estructuració de les sessions d’entrenament, així com les tasques a treballar, adaptades a les etapes evolutives dels jugadors i a les necessitats que es van plantejant. S’ha ampliat l’organigrama de treball amb una nova àrea, la de comunicació, encarregada de difondre a través de les xarxes socials el treball setmanal i la informació més rellevant del club: partits, resultats, actes organitzats... La nova àrea està funcionant a ple rendiment des de fa uns mesos i té un gran nombre de seguidors. L’àrea de "coaching" s’anomenarà psicologia aplicada a l’esport, amb un enfocament professional d’acord a les característiques del nou responsable de l’àrea. Es continuarà treballant com fins ara en temes de millora de la comunicació, gestió emocional, resolució de conflictes... Fa pocs dies s’ha presentat la nova proposta de treball. L’àrea de gestió administrativa també s’ha reforçat -actualment disposa de dues persones per donar sortida a tots els temes d’oficina. S’està fent molt bona feina. S’ha signat un conveni amb EUSES (Escola Universitaria de la Salut i l’Esport), per tal que els alumnes puguin fer pràctiques extracurriculars en l’àrea de readaptació del CE Banyoles. En relació a la direcció esportiva, diria que hem dedicat la major part del temps a la consolidació i seguiment de les diferents àrees de treball, així com en col·laboracions puntuals de gestió. Es preveu continuar en la mateixa línia, amb la voluntat d’aproximar-nos una mica més al treball de camp, als formadors i als jugadors durant la propera temporada.

-A què creu que donen més valor els pares, formadors i jugadors en un club de futbol?

-He viscut les tres etapes, i tinc una opinió formada del que més valoro en cadascuna. Agafi-ho com a una opinió molt personal. Com a pare valoro veure el meu fill content, amb ganes d’anar als entrenaments i als partits. És un bon indicador, ja que m’està dient que altres coses estan anant bé: integració en el grup, companyonia, respecte, aprenentage, divertiment... Com a formador considero important disposar de la confiança dels jugadors, dels pares i del club; treballar amb tranquil·litat, sense sentir-te qüestionat ni pressionat. Guanyar-te la confiança és un terme extens i requereix concreció. 

-Parlant de formadors... Quin és el perfil de formador que més encaixa en el projecte formatiu del club?

-El que participa, comparteix i posa en pràctica les idees bàsiques del model formatiu, basades en el reconeixement de l’actitud i no únicament de l’aptitud futbolística dels jugadors. L’esforç i l’actitud no han de ser assignatures optatives. El formador ha de ser just, d’acord a l’actitud i el treball dels jugadors en els entrenaments. El projecte formatiu es vol allunyar del model basat en “els bons i els dolents”. Tampoc comparteix el fet de guanyar els partits de qualsevol manera, sí de competir de la millor manera possible. El formador ha d’estar al servei dels jugadors, no al revés. És important la gestió emocional del grup, mantenir-los contents, motivats i amb un nivel òptim d’autoestima. Preparar convenientment les sessions d’entrenament, els partits, treballar de manera conjunta amb les diferents àrees del club per aconseguir-ho (coordinació, metodologia, psicologia aplicada a l'esport...). El formador ha de donar exemple, tenir molt clar que és un referent per als seus jugadors en la transmissió de valors. Comunicar de manera assertiva. Saber escoltar, entendre i fer participar els jugadors en la presa de decisions. La comunicació no ha de ser unidireccional. Incidint en la capacitat d’escoltar i entendre els jugadors, em remeto a un comentari divertit fet per la psicòloga del FC Barcelona, Imma Puig. En una entrevista va dir que si volem entendre a l’altre, cal fer cas de l’anatomia i escoltar del doble del que parlem, per això tenim dues orelles i una sola boca. També és important que sàpiga fixar uns objectius realistes d’acord a l’etapa evolutiva i a les aptituds dels seus jugadors, tant a nivel individual com col·lectiu; tenir molt clar què vol transmetre, quan i com ho farà. Els formadors del CE Banyoles han de tenir molt clar que no se’ls valora únicament pels resultats d'un partit de futbol, i ens agradaria que es tingués molt present en el treball diari. Actualment hi ha equips que estan a la part baixa de la classificació i estan duent a terme un treball excepcional, pel que fa a la formació en l’àmbit personal i esportiu dels seus jugadors, essent tot un exemple per a la resta. De la meva etapa de jugador, per exemple, recordo que sense esforç i una bona actitud era molt complicat obtenir bons resultats, com a la vida mateixa. El jugador necessita sentir-se valorat, respectat i amb un nivell elevat d’autoestima, amb aquests ingredients podrà aportar el millor de si mateix. El projecte formatiu li ho ha de facilitar.

-Quina identitat futbolística tenen els equips del futbol de base del CE Banyoles?

-El projecte dóna llibertat als entrenadors per escollir el dibuix tàctic que més s’adapti a les característiques dels seus jugadors, partint del joc de combinació. En l’etapa de formació creiem que és important que el jugador entengui diferents sistemes tàctics i que al mateix temps pugui desenvolupar-se correctament en diferents posicions al camp. Es defuig del joc amb constants desplaçaments llargs de pilota, supeditat a les característiques tècniques o fisiques d’algun jugador en concret o al joc excessivament defensiu. Entenem que aquest no és un model formatiu vàlid per al creixement futbolístic dels jugadors. 

-Amb què es fixa quan mira un partit de futbol de base dels blaus?

-M'agrada fixar-me en diversos detalls que tenen relació amb la idea i objectius del projecte formatiu del club, per analitzar com s'estan fent les coses... N'hi ha uns quants: si els jugadors i formadors van vestits amb la roba del club quan arriben al camp, l’escalfament (sol ser un indicador de l’estat d’ànim dels jugadors), el dibuix tàctic, l’actitud i la comunicació verbal i no verbal entre jugadors i/o formadors, el contingut dels missatges que dóna el formador des de la banqueta, la gestió emocional en situacions complicades, si l’equip té les idees clares del que ha de fer quan té la possessió de la pilota i quan l’ha de recuperar, les variacions tàctiques durant el partit, com es gestionen les substitucions, el comportament dels nostres seguidors... En els equips d’iniciació, l’enfocament és diferent. Em fixo en la relació entre ells, si s’ho passen bé o es mostren preocupats, si se’ls estimula i anima des de la banqueta, si van assimilant l’espai de joc i es van posicionant correctament al camp, si entenen el reglament, si van millorant la tècnica, si el joc d’equip es va imposant sobre les individualitats… En l’etapa de formació entenc que totes aquestes coses han de tenir molta més transcendència que el resultat d’un partit.

-Com poden ajudar els pares a fer crèixer el projecte formatiu del club?

-La nostra participació és molt important. Ajuden fent confiança al club i especialment al formador dels seus fills, animant-los quan les coses no surten prou bé, fent una crítica constructiva, assistint als partits i animant des del respecte, participant a les activitats lúdiques i festives que organitza l'àrea social del club, assistint a les reunions informatives, mostrant interès per l’evolució personal i esportiva dels nostres fills/es... Les idees són benvingudes, com la d’un pare que va proposar que el braçalet de capità en els equips de F-7 sigui compartit durant la temporada, que tots puguin sentir el rol de ser capità per un dia. Considerat un estímul positiu, ja s’ha comentat i posat en pràctica en alguns equips. Esperem donar-li continuïtat. Una altra iniciativa, en aquest cas d'un formador, va ser la de deixar xutar un penal a l’únic nen de l'equip que no havia fet cap gol durant la temporada. Per sort el va marcar, i l’abraçada dels companys va ser monumental. El vaig felicitar per la seva sensibilitat sensibilitat i vàrem riure comentant que el noi no dormiria de content aquella nit.

-De ben segur, però, que hi ha coses a millorar...

-Per descomptat també n’hi ha, algunes les tenim identificades i treballem per millorar-les: No ajuda rebre una carta de la Federació Catalana de Futbol amb algun tipus de sanció, ja sigui per expulsió d’algun formador o jugador per faltar al respecte, o per comportament indegut de pares o aficionats. No encaixa amb el projecte formatiu. Hem de dir que ha passat poques vegades al llarg de la temporada, però ha passat. Cal continuar incidint per millorar-ho. Tampoc ajuden les crítiques poc constructives, sense ànim d’ajudar, de sumar. El club té naturalment predisposició a escoltar i canviar per millorar. Saber reconèixer és el primer pas per fer-ho.

-En fan prou amb el Miquel Coromina com a únic quarter general?

-El CE Banyoles disposa d’unes instal·lacions molt apropiades per a la pràctica de l’esport, en un entorn idíl·lic. Fa poc s’ha canviat la gespa artificial i es troba en molt bones condicions. Segons el meu punt de vista, una prioritat seria la remodelació i ampliació dels vestidors, ja que en moments puntuals i donat el gran nombre d’equips que en fan ús diàriament sorgeix aquesta necessitat. També seria idoni disposar de més espai de treball en els entrenaments -aquest s’ha adaptat al nombre d’equips que comparteixen el mateix horari. En aquest sentit, els formadors han hagut d’adaptar les sessions d’entrenament a l’espai del qual disposen.

-Quins són alguns dels objectius a nivell esportiu?

-El fet de posar èmfasi en la formació no és contrari a l’esperit de competir. Competir bé i guanyar partits agrada, és estimulant, com ho és assolir èxits esportius, a títol col·lectiu o individual. Celebrem que jugadors/es del club hagin estat convocats/des a la Selecció Catalana de Futbol, que jugadors del futbol base del club hagin estat convocats amb el primer equip, que hi hagi equips competint per assolir el campionat de lliga, que altres hagin experimentat un aprenentatge exponencial al llarg de la temporada, que hi hagi moviment de jugadors entre els diferents equips, que un equip en l’etapa d’iniciació sigui distingit per la Gala Territorial de Girona com l’equip de la Comarca amb més targetes verdes a la lliga dels Consells Esportius del Gironès i del Pla de l’Estany… Aquests són i continuaran essent alguns dels objectius esportius del club.

-I del futur immediat què en podem dir?

-Doncs podem dir que recentment s’ha formalitzat el conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Pla de l’Estany i el CE Banyoles, per a l’assignació de beques esportives a infants en situació de vulnerabilitat social i econòmica. A la present temporada han realitzat l’activitat 11 menors, d’edats compreses entre els 5 i els 15 anys. Per a la propera temporada 2019-2020, des dels Serveis Socials Bàsics s’estima la incorporació als entrenaments del Club d’uns 12 menors més. Fa uns dies s’han iniciat les jornades de portes obertes. Molta gent s’ha interessat en conèixer l’organigrama de treball i el model formatiu del club. Durant la primera setmana han passat més de 25 nens i famílies per les instal·lacions del CE Banyoles. També s’ha informat sobre el proper Campus d’estiu. Esperem que tingui el mateix  interès i èxit que el de la temporada passada, que realment va anar molt bé.

-Un desig? 

-Que els nois/es entrin i surtin per la porta de l’estadi somrient.

OFICINES: Camp Nou - Pg. Dalmau s/n, 17820 Banyoles - info@cebanyoles.net