Club Deportiu Banyoles

Notícies

IVAN P. PRAT / Nascut a Montagut (Garrotxa) ara fa 52 anys, Antoni Mach Aubert representa a la perfecció la figura de l'incansable obrer de laboratori de futbol base. Defuig, però, d'invents. Investiga a partir de conèixer la realitat. En aquest cas, del Banyoles, de qui diu que ha de viure amb il·lusió ser un club modest. Actualment, comparteix el despatx del Director Esportiu del Futbol Base banyolí amb Joan Vilanova, de qui assegura haver après molt. Enamorat dels seus fills, aquest empleat de banca es distreu amb la cultura -música, cinema, teatre...- quan la pilota no el reclama. Va ser futbolista en actiu al Montagut -"el millor equip del món", diu- però on realment la seva trajectòria futbolística s'eixampla és en l'apartat d'entrenador: Vilobí, Olot, Porqueres, Palafrugell -com a judant, i Olot, on va decidir deixar les banquetes. A partir d'aquí va començar a treure el nas a l'àrea formativa del CE Banyoles, bé com a segon entrenador -amb Pere Hidalgo, al Juvenil B, o bé assumint d'altres funcions de caire instructiu -amb el mateix Vilanova. Fins que s'estrena com a Director Esportiu -"no m'agrada aquest títol", confesa, perquè "el que intentem és ordenar una parcel·la del club". I per molts anys!


-Déu n'hi do quina feinada la vostra... Què hi ha a les teves carpetes?

-Feina sí, ara bé, no la fem sols. Al Club hi ha més persones que treballen molt ajudant a què els projectes i objectius es vagin assolint de mica en mica. A les carpetes hi ha bàsicament tres coses: 

1. Aconseguir que els nens/nois/jugadors/nenes/jugadores millorin cada dia i no només en l’àmbit futbolístic, sinó també en el personal. Hem de trobar com ajudar-los a créixer com a futbolistes i com a persones. No ens hem d’equivocar: el secret no és fitxar bé, és FORMAR/ENSENYAR bé.

2. Saber ajudar als formadors (entrenadors) a trobar les millors solucions pes assolir els objectius. Hem d’aconseguir que aportin coneixement, il·lusió i ganes de practicar aquest esport.

3. Crear una base sòlida al Club on independentment de les persones que ho liderin o hi treballin hi hagi una estructura formativa positiva i clara. Això vol temps i abans de córrer hem d’aprendre a caminar. Ara mateix estaríem en una etapa inicial. Nosaltres no tenim la solució, és necessari que aquests punts els treballem i compartim tots: directius, entrenadors, jugadors, pares, socis... Si aconseguim caminar en aquestes idees el Club té un llarg i bon futur assegurat.

-De què pot presumir el Banyoles?

-No ens cal presumir de res, hem de ser un Club que visqui amb orgull la seva realitat, un Club que té ganes de millorar, de fer les coses bé, amb correcció, respecte i amb un esperit de millora constant. El Banyoles ha de ser el Banyoles. Tots els Clubs viuen en entorns i realitats diferents, tenen formes de pensar diferents, tenen recursos diferents... Nosaltres tenim els nostres, els del Banyoles. Hem de pensar com som i a partir d’aquí què volem ser, però nosaltres amb una identitat pròpia. Ara mateix diria que sí, que hem de presumir que som del Banyoles.

-I quins calaixos costa més de tancar?

-Els calaixos es tanquen a poc a poc. La gestió diària del Club sovint ens distreu i deixa poc espai per a treballar el mitjà termini. Alguna vegada ens trobem a l’inici d’una idea i hem d’aparcar-la per donar prioritat a una situació més immediata. Possiblement ens hem de reordenar i dedicar més temps a la formació de formadors. Costa molt trobar persones disposades a treballar amb nens. L’inici és a l’Escoleta i és allà on haurem de dedicar més esforços per créixer. Tenim la sort que al Club hi ha persones i bons entrenadors disposats a ajudar als més joves que vulguin millorar. Aquí hem d’incidir.

-Per què les línies que encerclen les relacions entre clubs -sobretot en matèria de futbol base- en àmbits comarcals i provincials són tan primes?

-Tots els Clubs ho passem malament quan marxa un jugador, sempre hi ha desconfiança entre Clubs. Aquí tenim ganes de ser transparents i treballarem per ser-ho. Necessitem conviure amb els Clubs del nostre entorn. Si volem que ens respectin els hem de respectar. Per altra banda, només podem mesurar què fem nosaltres. El que puguin fer o pensar els altres ja se’ns escapa. Aquesta temporada als jugadors que han marxat només els hem dit que Banyoles és casa seva, que tenen les portes obertes i els hem desitjat sort en la seva nova etapa. Volem estar a prop per si ens necessiten. El més dolent és quan un jugador marxa disgustat del Club. Aquí sí ens cal reflexionar. Hem -ho estem fent- d’establir protocols per a les diferents situacions, ja sigui per incorporar com per sortides: moment en què es donen, situació equip...

-Sobre quins valors s'ha de sostenir l'estructura -jugadors, entrenadors, coordinadors, pares...- de futbol base del CEB?

-Tots. Tots som part del Club, cadascú dins el seu àmbit. És bàsic que cadascú aporti il·lusió, idees i positivitat al projecte de Club. La paraula valors no l’entenc massa. Penso que la base de qualsevol societat és el respecte, i aquí no ha de ser diferent.

-Quina és la intenció amb tenir federats tots els equips, de futbol-11 i futbol-7 -hi ha clubs que inscriuen els de futbol-7 a les lligues dels Consell Esportius...

-Nosaltres a partir de la categoria Benjamí els tenim federats, possiblement per tenir uniformitat. Ara bé,  aquest és un tema obert que entenc hauran de gestionar els coordinadors cada temporada en funció de la situació dels equips. Vol dir avaluar a cada moment què pot ser millor per als nens/nenes. Personalment,  penso que el millor seria federar-los a tots. Però tal com estan actualment les categories de benjamí a la federació no es pot dir que ho farem. A benjamí només hi ha primera divisió i mirant les classificacions es pot veure que hi ha molts equips amb pocs resultats positius i molts amb cap resultat negatiu. Les diferències són exagerades això no ajuda a cap dels nens, ni als que guanyen, que no milloren i s’estanquen, ni als que perden, que es desmotiven i pleguen. Caldria replantejar les categories i la seva composició. Sóc un utòpic, ho sé.

-Té bon estat de salut el CEB?Sí, el CEB està molt bé. Ho dic perquè hi ha persones amb ganes de coses, que tenen il·lusió, que volen ajudar a mirar endavant. Això és la base per estar bé. Evidentment, també tenim alguna grip i en cal fer analítiques, ens puja la tensió ... i quan passa intentem posar-hi solució i rectificar.

-Les conegudes fornades de jugadors... venen soles, o es poden provocar a còpia de molta feina?

-Jo diria que una bona fornada sense treball es pot cremar. Si aquesta fornada la treballem amb delicadesa també tindrem “els millors xuixos del món”.

-La obligació de tenir tots els tècnics amb la corresponent titulació aplicada per part dels estaments federatius crea maldecaps a clubs com el Banyoles?

-Sí, és una dificultat afegida a la dificultat per trobar entrenadors. Ara bé, cal que els formadors estiguin titulats. Els nens necessiten de bons formadors i, aprendre, ho hem de voler fet tots cada dia. Aquí, però, es necessiten tres coses:

1. La voluntat de les persones que volen formar a nens de voler tenir aquesta formació.

2. Que la formació s’adeqüi a la realitat dels Clubs, majoritàriament dels que diem “modestos” amb recursos limitats, compensacions per entrenadors petites ...

3. Que la formació que es requereix sigui aplicable i s’actualitzi. No és: faig el curs de 60 hores, pago inscripció i fins d’aquí 10 anys no en parlem més. Caldria que anés més enllà del futbol. Necessitem saber com ensenyar a un nen a part de saber de futbol. Amb els conceptes futbolístics no n’hi ha prou.

-Acaba la frase: el futur dels clubs modestos és... 

-Viure amb il·lusió aquesta modèstia. Moltes vegades qui et fa gran és la modèstia.

OFICINES: Camp Nou - Pg. Dalmau s/n, 17820 Banyoles - info@cebanyoles.net